Aquests dies ens han servit per adonar-nos que el secret de tot rau en petites coses que ens omplen de felicitat. Una passejada pel barri, una abraçada amb un ésser estimat, un cafè amb els amics i les amigues o una activitat que ens apassiona. Moltes d’elles, coses que degut a les circumstàncies actuals d’aïllament no podem dur a terme i enyorem.

Per això, des de la tercera setmana de confinament, el Servei Integral per a les Conductes Addictives del Prat de Llobregat (SPAI) va decidir realitzar un taller d’artteràpia de forma virtual. Tots els dijous al matí, durant una hora i mitja, un grup d’entre 8 i 10 persones usuàries del recurs duen a terme aquest taller a distància, a través de videoconferència.

Totes elles participaven anteriorment al taller de manualitats del Programa Lliure de Drogues −un taller que compta amb una gran acollida per part de les persones usuàries del programa−, però la situació actual ha fet canviar el format i la forma, i per això s’ha iniciat aquest grup d’Artteràpia. “Per a fer manualitats calen uns mínims de materials, dels que potser a casa no es disposa. Tampoc botigues obertes on anar-los a comprar” comenta Miquel Lligadas, l’art-terapeuta que coordina el taller. “Artteràpia es pot fer amb un mínim minimíssim de materials. Algun paper, un bolígraf i els teus sentiments. Això sí, molta capacitat d’introspecció, i ara les circumstàncies hi són propícies. Passem força hores a soles o amb companyies que ens remouen, i pot aflorar el que abans quedava soterrat pel brogit quotidià”.

El procediment del taller és el següent. En primer lloc es comunica al grup els materials bàsics dels quals cal disposar, tenint en compte les limitacions derivades de l’actual situació de confinament: paper, bloc o similar, llapis, bolígraf i, si s’escau, retoladors o llapis de colors, també tisores o cúter, cola o cinta adhesiva, a més de la idoneïtat de tenir diaris i revistes amb imatges per a retallar. A partir d’aquí es plantegen les propostes a realitzar, que segueixen un camí traçat per l’art-terapeuta. Actualment, s’està treballant en l’elaboració d’un Quadern de Bitàcora –susceptible de ser dut a terme al llarg de tota la temporada, a modus de diari on poder reflectir estats d’ànim i prendre consciència del seu “estar”− i en la creació d’un autoretrat no naturalista, sinó subjectiu, que expressi la seva personalitat, fent associacions d’idees, i portant-ho al terreny més íntim, sempre des de la sinceritat i l’autoreflexió.

Segons explica Miquel Lligadas, no li consten antecedents de tallers d’artteràpia online, i això és un repte. Fer el taller i el tractament online té els seus handicaps, per suposat. Però, “l’experiència està essent molt enriquidora” afirma Luisa Taboada, directora de l’SPAI. Aquest format digital al que s’han hagut d’adaptar en molts serveis i programes ha fet brollar en molts casos coses que abans estaven amagades. “Des de fa un mes coneixem una altra cara de les persones ateses, perquè la gent s’obre d’una altra manera. Es trenquen màscares i barreres que existien de forma presencial i sorgeixen emocions que fins ara no s’havien externalitzat”.