Fa justament dos mesos, el dia 13 de març de 2020, el Club Social Garraf i el Club Social Salut Mental Gràcia van haver de tancar les seves portes, en resposta a la Resolució SLT/737/2020 de la Generalitat de Catalunya, per la qual es van adoptar mesures complementàries per a la prevenció i el control de la infecció pel SARS-CoV-2 (coronavirus). Des d’aleshores no han pogut dur a terme les seves activitats presencials habituals, però la seva tasca no només no s’ha aturat, sinó que s’ha ampliat, adaptat i reinventat, responent a la nova realitat i també a les noves necessitats sorgides arran d’aquesta situació.
El servei de Club Social per a persones amb diagnòstic de trastorn mental té com a principal objectiu promoure un increment de la socialització i, per tant, de l’autonomia personal i de la qualitat de vida. Al Club Social Garraf, situat a Vilanova i la Geltrú, acompanyen en l’oci i el temps de lleure 31 dones i 40 homes; al Club Social Salut Mental Gràcia, ubicat al barri de Gràcia de Barcelona, a 39 dones i 40 homes, en ambdós casos amb gran demanda per participar a les seves activitats.
Durant aquests 60 dies han seguit en contacte amb totes i cadascuna de les persones sòcies, però el confinament els ha complicat una part essencial de la seva feina, ens explica la Bettina Seoane Piñeira, directora del Club Social Garraf. “Nosaltres treballem per evitar la tendència a l’aïllament de les persones amb diagnòstic en salut mental. Hem de fer sortir la persona al carrer, i en aquest moment no podem. El que estem fent és mantenir el contacte, mantenir l’activitat, seguir vetllant per a què el seu temps d’oci i de lleure sigui de qualitat, però d’una manera virtual en tots els casos, en un context molt més limitat”.
Han hagut de respondre a noves necessitats i a noves demanades. “Estem fent una atenció molt més individualitzada, més contenció emocional i més assessorament” comenta la Bettina. I també han hagut de replantejar-se la seva funció en aquest escenari completament nou i inesperat. “En aquest moment nosaltres estem al seu costat, encara que sigui a través del telèfon, acompanyant en la distància. Hem de ser-hi, que ens sentin presents”, explica l’Òscar Constantí, director del Club Social Salut Mental Gràcia. Estan duent a terme molt seguiment i contacte telefònic, estan realitzant molt de suport i molta motivació, estan ajudant a endreçar rutines i estan vetllant per a què les activitats de les persones usuàries durant aquest confinament siguin profitoses i de qualitat; tot intentant ajudar-los i ajudar-les a fer més suportable l’esgotament produït pel confinament, molt més acusat en les persones que pateixen un trastorn mental sever.
Confessen que a nivell personal i professional han patit un procés de dol, i després una metamorfosi. Van haver de traduir de quina manera podien dur a terme les funcions pròpies del Club Social donades les noves circumstàncies i van haver de redissenyar els clubs. Així doncs, des de fa diverses setmanes la versió 2.0 dels Clubs Socials de Grup ATRA treu fum. Han adaptat el programa d’activitats a format online i duen a terme moltes de les seves activitats habituals a través de videoconferència.
Al Club Social Salut Mental Gràcia, per exemple, fan tutories grupals, assemblea, musicoteràpia, taller d’habilitats socials, artteràpia, club de lectura, taller de ràdio o formació activa de ment.Al Club Social Garraf realitzen les activitats d’espai de trobada, taller d’escriptura creativa, arts plàstiques, cinema i debat, taller de català o taller de cuina. A les persones sòcies tenir unes activitats concretes en uns horaris determinats els ha servit per estructurar-se el dia a dia, per adquirir noves rutines i per assumir nous compromisos. A més, la distància física ha fet especialment emocionant el retrobament virtual durant les videoconferències, ens expliquen.
“Quan obrireu el Club?” és una pregunta recurrent que reben per part de les persones membres. El quan no el saben, el com el van dibuixant mica en mica. Han dissenyat un pla de contingència a partir de les mesures de seguretat vigents, però caldrà reinventar el club físicament i a nivell de programació d’activitats. “És molt important parlar del què estem fent i del què farem, però no hem d’oblidar el que hem deixat de fer”, observa l’Òscar Constantí. “El Club no és un calaix de sastre d’activitats, sinó que hi ha un programa, uns objectius i una projecció per a tot l’any. Aquest any teníem programat un viatge a Sevilla, estàvem començant a muntar un nou espectacle de teatre, i havíem iniciat el desenvolupament de tot un seguit d’activitats més menudes. Tot això ho hem hagut de deixar aparcat temporalment”. Han hagut d’aturar projectes, de suspendre iniciatives, d’adaptar-se a una realitat inesperada i de reinventar-se, però la capacitat de resposta, l’entrega i el compromís de professionals i de persones usuàries només ha fet que incrementar en aquests temps complexos.