Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, les dones residents al pis Aloges han redactat el següent manifest, dins de l’Espai Grupal contra les violències masclistes que es realitza amb caràcter setmanal. Volem compartir amb tothom aquest inspirador text, un crit a la igualtat, la llibertat i la sororitat:
“MANIFEST CONTRA LES VIOLÈNCIES
Des de 1981, militants i activistes pels drets de les dones, celebren el 25N com un dia de protesta i commemoració contra la violència de gènere. La data es va escollir per tal de recordar les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana que van ser brutalment assassinades el 1960, de manera simbòlica aquest dia es considera des de l’any 2000 com el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones.
Nosaltres formem part d’un Servei Substitutori de la Llar per a Dones en situació de Violència Masclista on es proporciona atenció integral. Som dones diverses, d’identitats i edats diferents. Treballem en comú dia a dia, acompanyant-nos, teixint xarxes i construint amb sororitat ponts que ens portin a un món més igualitari on puguem ser i estar totes, on “les nenes del món somriguin i somiïn amb ser eternes”. I és des d’aquí i amb el present manifest que diem ben alt i clar: JA N’HI HA PROU!
Prou! Davant totes les violències masclistes que ens travessen.
Prou! D’agressions, humiliacions, marginacions o exclusions. Exigim que el Pacte d’Estat contra les violències masclistes, que considerem insuficient, es doti de recursos i mitjans per al desenvolupament de polítiques públiques reals i efectives que ajudin a aconseguir una societat lliure de violències contra les dones i menors.
Prou! De les violències masclistes, quotidianes i invisibilitzades que vivim les dones sigui quina sigui la nostra edat i condició. VOLEM poder moure’ns amb llibertat per tots els espais i a tota hora. VOLEM gaudir del nostre dret a viure una vida lliure de violències masclistes. Assenyalem i denunciem la violència sexual com a expressió paradigmàtica de l’apropiació patriarcal del nostre cos que afecta, encara més, a les dones migrades i a les treballadores domèstiques. És urgent que la nostra reivindicació “Ni una menys: vives ens volem” sigui una realitat.
No volem persones agressives, no necessitem aquestes persones en les nostres vides: masclistes, maltractadors i assassins. Tenen pell de xai amb cor de llop, estan menjant cada any a més dones.
Es lluita, però no es prega. A vegades cal seguir com si res, com si ningú, com si mai. La vida ha estat dura amb nosaltres, però nosaltres som encara més dures, tot el que hem viscut, allò bo i allò dolent, ha enfortit les persones que som ara, imperfectes però amb les idees molt clares. Per això, en aquest punt de les nostres vides, la nostra pau interior, la nostra autenticitat i felicitat no són negociables.
No vam néixer dones per a morir en mans d’un maltractador, volem respecte i no sofriment. Qui estima no mata, ni humilia, ni maltracta. Estimar no és matar, voler no és maltractar. JA N’HI HA PROU!”