La Lurdes Campins i el Josep Candela fa més de 8 anys que fan voluntariat a Grup ATRA, però prefereixen anomenar-ho col·laboració. Són membres de l’agrupació excursionista La Talaia i dissenyen i organitzen setmanalment les rutes del Taller de Senderisme del Club Social Garraf.
El dia 19 de juny és el dia Mundial del Senderisme i amb motiu d’aquesta jornada hem aprofitat per compartir amb ambdós un instant de reflexió sobre la seva gran aportació a l’entitat, una col·laboració que no només es mesura amb passes 😉
Quant de temps fa que feu voluntariat al Club Social Garraf?
Des de l’abril del 2014. I ens fa molta il·lusió explicar que hi ha un usuari que participa en aquesta activitat des del primer dia.
Ambdós sou membres de l’agrupació excursionista La Talaia, una entitat esportiva i cultural de Vilanova i la Geltrú que té l’objectiu de promoure totes aquelles activitats relacionades amb la pràctica de l’excursionisme. Quin és l’origen d’aquest nom?
La nostra entitat agafa el nom d’un cim proper a Vilanova i la Geltrú, La Talaia. L’entitat té més de 65 anys, es va fundar l’11 de setembre del 1955.
Com vau conèixer el Club Social Garraf i què us va motivar a fer-hi voluntariat?
El coordinador que hi havia en aquells moments al Club, en Santi Domènech, es va posar en contacte a la nostra entitat per tal de veure la possibilitat de dur a terme l’activitat de senderisme i col·laborar conjuntament. El Grup de Marxes i Caminades des dels seus inicis és el que organitza totes les sortides que es fan.
Vosaltres dissenyeu les rutes del taller de senderisme i acompanyeu les persones usuàries del Club durant l’activitat. Ens podeu explicar què és exactament el senderisme i quins beneficis aporta a les persones membres del club social?
Les rutes les dissenyem nosaltres segons els que venen i les característiques de les persones usuàries, i les adaptem si és necessari. Hem aconseguit que coneguin els entorns de Vilanova i que tinguin hàbits saludables, com és no fumar durant l’activitat. També es crea un gran ambient entre les persones usuàries i l’equip de monitors.
Com escolliu aquestes rutes que realitzeu cada dimarts a la tarda?
Per norma general, l’activitat dura dues hores com a màxim. Però durant l’any fem entre dos i tres sortides que són més llargues, d’unes tres hores. Anem adaptant la ruta al clima o a l’època de l’any; per exemple, a l’hivern fem rutes curtes perquè es fa fosc de seguida.
Les rutes les fem sobre la marxa i de vegades els proposem on volen anar i així ells i elles també decideixen. Les rutes més llargues sí les proposem nosaltres, hem anat de Sitges a Vilanova, de Canyelles a Vilanova, de Ribes a Vilanova, de Vilanova a Cubelles, també hem pujat al cim de La Talaia, a l’ermita de Gràcia a sobre a Sitges, al Mas de l’Artís i barraques bessones, pels Colls,… I aquest curs hem introduït sortides semi-nocturnes on hem hagut de fer servir les llanternes!
Hi ha moltes maneres de fer voluntariat i vosaltres heu aconseguit connectar el voluntariat amb una afició. Què representa això per a vosaltres?
És una activitat que pot realitzar tothom i, com hem comentat abans, les adaptem en funció de quines persones usuàries venen. Aquesta activitat ens ha donat l’oportunitat de conèixer diferents persones i ha estat molt enriquidora per nosaltres.
Recordeu especialment alguna anècdota o aventura que hagueu viscut al club i que vulgueu compartir amb nosaltres
Com hem dit, aquest any hem introduït les rutes nocturnes, doncs la primera que vam fer es va fer fosc abans d’hora i a la segona que vam fer va costar més que es fes fosc. Però tot i així, són experiències que tornarem a repetir.
Quines creieu que són les característiques o valors que han de tenir les persones voluntàries?
Que l’activitat que facin els agradi i la facin de gust. Creiem que ha estat així ja que durant tots aquests anys les persones usuàries han anat variant però l’activitat s’ha mantingut. Pensem que ho hem aconseguit.
He llegit que les rutes poden ser circulars, d’anada i tornada o de punt a punt. Quin tipus de viatge sentiu que és el voluntariat? 😉
Les nostres rutes procurem que siguin circulars, sempre sortint i arribem al Club Social. Quan hem anat a una població veïna hem anat en transport públic per tal de tornar a peu.
Nosaltres dos estem acostumats a fer de voluntaris, moltes coses de les que fem són voluntàries, però no utilitzem aquesta paraula, fem servir la paraula “col·laboració”. Estem molt a gust amb aquest grup, i això es pot comprovar ja que fem aquesta activitat des del 2014, i continuarem fent més caminades. És una activitat molt distesa, parlem de tot i tothom som iguals, ens ajudem els uns als altres quan hi ha una dificultat.