A Grup ATRA tenim la immensa sort de comptar amb la col·laboració de persones voluntàries que, de forma altruista, dediquen una part del seu temps a compartir-lo amb les persones que atenem. Els voluntaris i les voluntàries són una peça fonamental per a la nostra entitat i un valor afegit a tots els nostres programes i serveis. Avui entrevistem en Josep Maria Cabra, voluntari des de fa 8 anys de l’hort de la Comunitat Terapèutica Can Serra i del Centre de Dia ATART.
Ens podries explicar la teva vivència com a voluntari a Grup ATRA-ATART i què et va portar a implicar-te en aquest voluntariat?
Vaig arribar a l’entitat a través de dues treballadores del moment que estaven a la Comunitat Terapèutica Can Serra, amb qui tenia una relació d’amistat, i que van decidir oferir-me la confiança de provar-ho. La veritat és que em vaig posar a l’hort sense saber-ne gaire res, però la il·lusió i el temps van fer que n’anés aprenent. També amb la pròpia col·laboració dels usuaris del centre, alguns dels quals en sabien molt i dels quals també en vaig anar aprenent. Al principi hi vaig estar anant tres cops per setmana però després em varen sortir altres compromisos i hi anava un cop per setmana. En total hi vaig col·laborar vuit anys. Després vaig estar un any al Centre de Dia ATART on portava un taller de somnis que va ser molt bonic i productiu fins que va arribar la pandèmia i ens va obligar a aturar-ho.
Quins creus que són els beneficis i les avantatges, així com els inconvenients, de ser voluntari? Amb quins reptes es troba la persona voluntària?
Jo diria que és una activitat que deixa petjada, és una experiència que la vius i que no passa de llarg. Per a mi, el més important és l’actitud amb què la persona voluntària s’agafa la tasca del voluntariat. Crec que ha de ser una actitud oberta, predisposada, i quan vas amb aquesta actitud a un lloc, només et poden passar coses bones i boniques i aprofites molt més el que hi ha.
He de dir que el col·lectiu de persones drogodependents no era del tot desconegut per a mi, ja que vaig fer les pràctiques de la carrera de psicologia al CAS d’Olot. La veritat és que durant l’activitat d’horta, sempre hi havia moments en els quals els residents expressaven allò que els passava en aquell moment, el que els passava en la relació amb els altres residents o el que els havia passat en les sortides del centre i podia donar la meva opinió, que habitualment era benvinguda i agraïda. També tinc la sensació que quan vaig entrar, els usuaris estaven menys deteriorats a nivell cognitiu que quan vaig plegar de comunitat. Però potser només és una percepció.
A més, em va agradar molt que, com a persona voluntària, durant una època se’m permetia participar de les reunions setmanals de l’equip i això em va fer sentir part de l’equip i una peça més de l’engranatge de la comunitat, potser no la més important, però una més.
Per quins motiu recomanaries a algú fer voluntariat? Quins aprenentatges t’endús?
Jo recomanaria fer un voluntariat fonamentalment pel repte a nivell personal que representa. Però fent-lo i entenent-lo, sobretot, com a repte i aprenentatge. S’ha de ser atrevit. La veritat, és que vaig tenir la sort de poder-me jubilar molt jove, als 53 anys i això em va permetre poder dedicar-me a quefers que, treballant, no m’hagués pogut permetre. I aquest fet em va possibilitar obrir la ment i el cor a altres activitats les quals no m’hagués plantejat mai. El contacte amb la gent amb problemes greus implica, potser, un grau més de responsabilitat però també acaba sent més ric. Crec que és millor tres dies a la setmana que un, ja que pots fer més vincle amb les persones usuaries.
D’aprenentatges me n’enduc un munt, la veritat. Vuit anys dona per a molt i variat. Potser el més important és viure una realitat diferent, que et fa adonar de la diversitat entre aquells que podrien semblar iguals i això m’ha portat a evitar judicis sobre l’actuació dels altres. Cadascú actua des de realitats diferents i jo jutjaria des de la meva exclusivament, i m’equivocaria i faria mal.
T’has sentit acollit per l’entitat?
La veritat és que sí, també perquè de seguida vaig entendre que hi havia moments en els quals l’equip ja anava prou atabalat com perquè jo els hi posés més càrregues o dificultats. Hi havia dies en els quals la casa estava regirada i es notava en l’ambient, dies en els quals el responsable de l’hort en qui jo em recolzava, no podia anar a l’hort, dies en els quals m’ho trobava tot del revés. També em va ajudar molt saber que dintre de l’equip hi havia una persona de confiança en qui em podia recolzar.
Podries definir la riquesa del voluntariat?
Segurament ja ho he expressat en les preguntes anteriors. Destacaria principalment tot allò que jo me n’he endut. Sempre mirem el voluntariat com el que una persona (la voluntària) fa per una altra i potser no es valora prou el que la persona voluntària rep en el decurs del seu voluntariat, i que per a mi és el que més aprecio quan faig voluntariat. Jo ja havia decidit fer el voluntariat. El que no sabia era el que aquesta tasca m’aportaria a mi, i això és el que he anat rebent cada dia i el que m’ha animat a seguir. Ara el meu voluntariat està dirigit a acompanyar a persones aprofitant els missatges dels somnis i cada dia rebo noves lliçons. Per cert, el primer taller de somnis que vaig fer va ser amb els usuaris i usuàries de Can Serra i va ser molt emotiu.