Els divendres es realitza al Servei Prelaboral Salut Mental Gràcia una formació de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICs). En aquest curs, entre altres activitats, les persones participants han realitzat algunes pràctiques amb Canva, una eina de disseny gràfic en línia que permet donar vida a múltiples creacions d’una forma molt amena i intuïtiva.
Avui entrevistem la Ximena que, en el marc d’aquesta formació, ha elaborat un retrat increïble de les nostres realitats diverses i identitats plurals. No hem pogut evitar demanar-li permís per compartir amb el món aquesta perla. Gràcies, Ximena, per la teva generositat i per aquesta explosió de creativitat!
¿Quina era la premissa de la que parties per dissenyar aquesta creativitat?
Al taller de TICS se’ns va proposar la creació d’una vinyeta. La temàtica era totalment lliure i l’única premissa era que havia de referenciar-se en alguna cosa relacionada amb el servei prelaboral. Jo participo en altres sessions, com les d’intel·ligència emocional o el psicoeducatiu, i em va semblar bona idea emmarcar-ho dins d’un aspecte tan important per a la recuperació, com és l’autoconsciència d’un mateix.
En què et vas inspirar per crear aquesta vinyeta?
No sabria dir-te què em va inspirar exactament… Sóc més d’anar fent i d’anar canviant d’opinió sobre la marxa, fins que trobo allò que m’acaba semblant millor. El procés és una mica anàrquic.
Tenies experiència prèvia en el món del disseny o les arts plàstiques?
Experiència en disseny no, però imagino que la meva formació a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya hi té una mica de joc. Vulguis o no, crear en dos dimensions educa la forma de mirar i influeix moltíssim en com construïm l’espai visual.
A la il·lustració hi apareixen cites i al·lusions a personatges rellevants del món de la psicologia. Quines són aquestes referències?
Sigmund Freud i Carl Gustav Jung van ser dos psiquiatres i psicoanalistes suïssos molt influents a principis del segle XX. Van revolucionar el camp de la psicologia, amb noves visions sobre com tractar els continguts inconscients i com treballar-hi per a portar-los a la consciència.
Si no veiem -o no volem acceptar- les nostres vulnerabilitats, no podrem transformar-les mai: i per poder fer-ho necessitem saber que podem escollir com volem ser, sense caure en la passivitat de creure que no es pot canviar res del que ens passa.
Em fa que el gran repte del nostre segle és aprendre a compartir emocions i pensaments amb els altres, deixant de banda estigmes i prejudicis. Per a mi el col·lectiu és importantíssim -molt més encara en termes de salut mental- per a una bona recuperació, reinserció… Les relacions socials són més terapèutiques del que semblen.
A través dels diferents personatges, la vinyeta també posa el focus en la diversitat de la realitat. A qui volies retratar? Els personatges estan basats en persones conegudes o són creacions fictícies?
Qualsevol personatge fictici retratarà indirectament a persones conegudes, per aquí o per allà… Sempre he entès la realitat com una cosa terriblement diversa, plena de persones que a simple vista no semblen tenir res en comú, però que en tenen molt més del que elles es pensen. Aquí, al Prelaboral, se’m fa terriblement evident.
Per què vas escollir el blanc i negre?
El blanc i negre és la meva debilitat en fotografia; té el potencial de concentrar el color en jocs de densitats i tonalitats de grisos. En canvi, el color, si no pot afegir més informació, empobreix el missatge, suposa un element més distractor que informatiu. Suposo que he actuat portada per aquesta idea.